Joan Rois de Corella. (tria:la balada a la garsa i l’esmerla, Desengany, la tragèdia de Caldes, a Caldesa.

Crec que potser comença tot per l’amor que ell sent per Caldesa, però després es converteix més en una obssessió, si no, no li mostraria el seu amor dient-li que s’està morint per ella, li diria coses boniques, l’afalagaria, no la faria sentir culpable com fa, i el que més em fa reafirmar la meva opinió sobre aquesta tria da poemes de Joan Rois de Corella, és el fet que després a insulta, i li diu de tot. Si el seu amor fos tan intens com ell li fa creure en el primer d’aquests poemes, no acabaria diant-li de puta en amunt.
Un amor tan intens no desapareix així com així, i l’amor és incontrolble, no potrs dir: com no em fa cas em desenamoro. Molts cops, et fan molt mal coses que fa la persona a qui estimes, però continues estant-ne enamorat/da, per molt que no ho vulguis. És per això, per lo que crec que el que aquest poeta sentia per Caldesa no era amor.

L’art de com no dir les coses sense mentir. (tirant lo Blanc)

Crec que aquest és un art que tots hauríem de dominar, si més no, a tots ens agradaria, no?
Tothom ho ha fet algún cop a la vida, ningú se’n salva. Si no, quants cops has arribat tard a casa, però no pots explicar per què i els dius que has anat a casa de la teva amiga a estudiar socials? O quan suspens un exàmen i no els ho vols dir? aleshores els expliques que has tret millor nota que en l’exàmen anterior, i es posen molt contents, fins que els dius que aquest cop tampoc no has arribat a l’aprovat.
Tothom s’ha trobat en aquesta situació, però molts cops, quan no expliques tot amb pels i senyals, la persona amb qui parles ja es pot anar imaginant que alguna cosa aestàs amagant.
Per això, a mi que no m’agrada dir mentides, m’encantaria dominar aquesta tècnica sense que es notessin les meves intencions, perque pot ser de molt ajut.
No t’agradaria a tu?

Pere de Súria. (1174-1208)

En Pere de Súria trobador entre els anys 1174 i 1208 caigué enamorat d'una bella dama, na Margarida de Sallent casada amb el seu home i espòs Joan de Carbona. En Pere, en assabentar-se que la seva dama li corresponia aquell amor secret, l'anà a trobar i començaren a veure's d'amagat. Fruit d'aquest amor apassionat Margarida quedà en cinta i Joan en assabentar-se tancà la seva dona a casa. Pere, desesperat, intentà salvar-la però l'espòs de la seva estimada manà matar-lo. Així que hagué d'amagar-se, però no renuncià a la seva estimada i així al final aconseguí salvar-la i fugiren en secret al Puig de Tres Estelas als Pirineus francesos. Quan el fill que Margarida portava dins decidí sortir, degut als escassos recursos mèdics i a la poca higiene de la petita masia on s'estaven, la dama morí deixant a Pere i al recent nascut Guillem sols. La notícia de la mort de Margarida de Sallent arribà a oides de Joan de Carbona que en venjança per haver-li robat la dona, segrestà al fill de Pere sabent que aquest aniria a cercar-lo com havia fet anteriorment amb la seva difunta esposa. En efecte, Pere fou fins a la casa de Joan i intentà salvar el nen, oportunitat que Joan aprofità per matar-lo. Després d'això aquest decidí criar-lo com a un esclau que el serví fins que morí prematura i inesperadament.

Nosaltres som nines russes en la relació familiar i cada nina és un sentiment. La més petita de les nines ´és l'amor, la seva germana la gratitud, la tercera l'enveja, la del mig el respecte, la que nasqué avans que aquesta la gelosia, la següent la rancúnia i la més grant el ressentiment. La qüestió és, quin és el més intens d'aquests sentiments?

A la persona que estimes la beses, l'abraces, li demanes que s'entregui, li treus llibertat. Realment l'estimes?

L'amor et dona ales, llibertat, et fa volar, però a l'hora t'empresona i et lligaa aquell a qui t'entregues. És l'amor realment llibertat?

Jo

Jo no em definiria de cap manera, és una cosa molt difícil de fer. Crec que és feina dels altres decidir com soc jo. Jo puc dir que soc molt simpàtica i una altra persona pt pensar que soc insoportable. O puc dir que soc una persona divertida i potser algú opina que soc molt aborrida.Per tant, crec que si algú realment vol sabercom soc jo, o cualsevol altre persona, només ha de conèixer a la persona en qüestió. Així que jo no puc afegir res més, sou vosaltres els ue heu de decidir com soc jo.